Com queda patent al llibre “escultures”, publicat amb motiu de la seva exposició a Alzira, a l’any 2002, Leonardo Borràs és un escultor que dona a les seves obres un altíssim nivell d’expressivitat i carácter personal. Borràs va un pas més a l’hora de crear una figura humana; quant ell crea, no espera reflectir a la seva obra l’aspecte físic exacte de la persona que es esculpida, sinó que, com ell mateix afirma, intenta que l’escultura transmeta les sensacions que ell, com a escultor, va tindre a l’hora de fer-la, tant si es una persona, reflectint el seu carácter, com si es una figura abstracta, com es dona el cas de l’estructura en honor al llaurador.
Al llibre, l’autor s’ens presenta estudiant com reflectix la llum al seu monument de la Constitució, que avans fóra per als caiguts de la guerra; un monument amb gravats de cement, en conte de pedra, ja que es mes barat i l’ajuntament no estava disposada a assolir la despeça. El monument poseix múltiples cares que fan que veure’l des d’una perspectiva diferent canvie l’obra per complet; ajustant-se a l’ intenció del autor.
L’autor tampoc te cap preferència a l’hora de triar el material per a treballar, tria un material depenent solament de si s’ajusta a la persona a la que vol esculpir, o a l’estructura, segons el cas. Com diu Rafael Prats Rivelles, crític d’art, “la materia le importa mucho; no posee preferencias por ninguna determinada y sí por todas. De esta manera, esculpe las piezas sobre piedra, madera o metal, según considere más adecuado a la obra que en ese momento realiza”.
Es tracta d’un home minimalista, que disfruta del treball ben fet i que es va esforçar quant era quasi impossible, en aprendre del art extranger. Al marge de la seva capacitat inicial (ens conta que ell feia els retrats de tota la seva classe d’escola, i fins i tot del professor en hores d’examen) es un autor que sence cap dubte s’ha esforçat per aprendre tot el possible d’altres artistes, i te en gran estima a molts dels seus professors i influéncies, de les quals ha aprés de manera indirecta.
Un altre tret a destacar de la seva obra es el fet de que sol utilitzar rostres familiars, com el de la seva dona Rosa, a l’escultura de la Señora Pepa, on també apareixen els seus nets als rostres dels dos chiquets que conformen junt amb l’ anomenat personatge religiós, la tríada mes important del autor de la Rivera.
Políticament, podem entreveure un gran sentiment Valencià, com queda reflectit a l’escultura de Fuster, gran personatge per al País Valencià que, segons les pròpies paraules de Borràs: “Per a mi, Fuster, al País Valencià, era una falca que l’ha remogut. El que ens ha impulsat a tenir coneixement reflexiu de la nostra identitat. Com tots els valencians que tenim consciència de ser-ho, apreciava enormement la seua figura”.
A l’obra, es pot contemplar un bust de Fuster, suspès a una falca entre dues columnes que no s’apleguen a tocar a cap moment. Posseeix una immensa simbologia.
Altre fet a nomenar es que ell no dubta en privar d’un tret físic, com son unes ulleres, a una personalitat en esculpir-la, si pensa que fent-ho l’espectador va a captar millor l’essència de la persona; si no ho fera, tal vegada la seva intenció de transmetre no s’assoliria correctament.
El cas concret anomenat abans es el d’ una figura d’un altre personatge important, com Fuster, i ens dona un exemple de com estan presents a l’obra de Borràs les grans personalitats valencianes, que ell ha batejat com homenots. No es d’ extranyar aquesta presència, ja que al marge de política, si es un autor que te encàrrecs de caràcter civil, com es dona el cas a Borràs, es de llògica pensar que esculpirà personatges importants per a ser expossats a la vía pública o a carrers amb el seu nom. Son exemples d’homenots escolpits per ell: Joan Fuster, Vicente Blasco Ibañez, Ausiàs March i un llarc etcétera.
Fa relativament poc, l’escultor va rebre com a reconeixement per la seva obra, el Guardó d’Or. El Guardó d’Or de La Ribera es va establir l’any 1992 per distingir les persones, organitzacions i col·lectius que s’han destacat per la seu trajectòria en favor del la llengua, la cultura i el territori de La Ribera i del País Valencià. El primer guardonat va ésser Josep Lluís Bausset, i també l’han rebut Bernat Genoll, Joan Girbés, Soler i Estruch, la Coordinadora d’Escoles en valencià de La Ribera, Vicent Cardona, Josep Gregori, Mossèn Antoni Sanchis, Francesc de Paula Burguera, l’Associació Pere Calp de Castelló de la Ribera, Francesc Giner Perepérez, Josep Ballester, Josep Chaqués, Xúquer Viu i Josep Lozano.
A nivell de curiositat, Borràs solía ser fumador, però va canviar els cigarrets per la regalíssia en rama, que pren mentre treballa, com queda patent al llibre sobre el qual es construïx aquest treball. També va ser concejal del seu poble i va inaugurar nombroses expossicions, es a destacar l’última que va inaugurar, al casino liberal, de la qual encara no s’ha pogut recopilar informació concreta com títols, però si, algunes imatges de les obres expossades.
